Troben una plaqueta de pedra de 13.000 anys amb el mapa d’un campament
Els experts coincideixen en què és la primera representació d’un grup social de la que es té constància a tot el món. S’ha trobat al jaciment arqueològic del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet.
Recreació del campament gravat a la plaqueta. / Cedida
Reus
Fa prop de 20 anys que s’està excavant al jaciment arqueològic del Molí del Salt, al terme municipal de Vimbodí i Poblet. Mai s’havia trobat res semblant. De fet, mai s’ha trobat res semblant enlloc del món.
Científics de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han trobat una plaqueta de pedra on hi ha gravat el mapa d’un campament de caçadors de fa més de 13.000 anys. La troballa és història perquè mai fins ara s’havia trobat una representació d’una comunitat humana.
La plaqueta on es pot apreciar el gravat del campament. / Cedida
La plaqueta on es pot apreciar el gravat del campament. / Cedida
De les coves al paisatgisme
Al paleolític, segons explica Manuel Vaquero, el director de l’excavació, ‘només es realitzaven representacions d’animals, i molt poques vegades d’éssers humans’. Per Vaquero, les plaquetes descobreixen a alguna persona ‘que va decidir trencar amb els cànons de l’època i va decidir pintar el que veia’. Per tan, ens trobem davant el primer paisatgista de la història de la humanitat... o almenys el primer del que se’n té constància.
Segons Vaquero, l’autor de la plaqueta, que no té cap altra fi que l’estrictament artística, ‘va voler representar el que veia, en aquest cas, les cabanes en les que vivia el grup de caçadors’. És el primer cop que es troba una imatge que no representa un animal, o un ésser humà caçant, sinó una comunitat en sí mateixa.
Els experts han comparat els motius representats a la plaqueta amb les cabanes construïdes per diverses comunitats de caçadors que coneixem gràcies a l’etnografia, com els bosquímans del Kalahari o els aborígens australians. Curiosament, les 7 cabanes representades a la plaqueta corresponen en mida i forma amb la de les comunitats de caçadors que es coneixen arreu del món .
És també la primera vegada que ens trobem davant d’art profà, és a dir, sense cap tipus de voluntat de representar ens religiosos o consideracions polítiques. Es va utilitzar la mateixa eina i el mateix estil, pel que es considera que la plaqueta només va tenir un autor. ‘Segurament el primer paisatgista que va existir’, diu Vaquero.
Ara falta que la Generalitat determini què es farà amb la plaqueta. De moment, els científics continuaran estudiant-la.
