Dona, Quo Vadis?
Descobrim el paper de la dona a Tàrraco per saber quin era el seu paper social i econòmic fa 2.000 anys. Això es gràcies a les conclusions que es presenten aquest dijous a partir d'una Tesi que versa sobre aquesta matèria.
Afrodita / Sílex Ediciones (Sílex Ediciones)
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Pilar Sada:'Cal refer i repensar la història veient el paper de les dones per obtenir la totalitat'.
Tarragona
“Cal refer i repensar la història veient el paper de les dones per obtenir la totalitat". Pilar Sada responsable de l'àrea de Difusió, Educació i Exposicions del MNAT. Juntament amb Mª Carmen Delia Gregorio, hem abundat en el paper de la dona a la Tàrraco Romana i en la història en el seu conjunt. De fet, hem començat a estirar el fil aprofitant l’avinentesa que Delia aquest dijous presenta les conclusions de la seva Tesi “Estudio de la mujer a través de los epitafios rituales y honores funerarios en la colonia Tárraco”.
Llegint les tombes
L’epitafi és el record que es dedica a la persona que ja no hi és i que serveix per a preservar-ne la seva memòria. Segons l’època tenim només el nom, o en “cas dels esclaus s’escriu als amos que pertanyien” i més endavant ja es ressenyen “edat, professió, aportació que ha fet en vida”... I d’aquí que també es pot saber els seus èxits en les xarxes socials de la seva època.
Fulvia Celera / Raquel Vázquez
Fulvia Celera / Raquel Vázquez
La dona a Tàrraco
Ens torbem a vegades que els epitafis ens donen referències i dades que contradiuen a la “història que ens ha arribat des d’algunes fonts que tenen una ideologia” apunta Pilar Sada. Delia i Sada coincideixen en palar de dones que havien ocupat llocs i funcions que van anar més enllà del que els deparaven les lleis i convencions socials de la època. Delia ens parla del “cas d’una propietària de terres, de moltes que hi va haver” i es declara admiradora d’una sacerdotessa flamíncia Fulvia Celera. “Una dona nascuda en una família poderosa de la ciutat i que va accedir a la cota màxima de poder que es permetia al moment”. Era el càrrec públic més elevat al que podia accedir una dona romana ja que no podien accedir a cap magistratura civil o militar.
Repensar la història
Ja fa anys que moltes dones implicades en l’àmbit de la història venen reclamant que es torni a repassar la història de la humanitat però tenint en compte al paper que hi ha jugat la dona. Com recorda Pilar Sada a partir d’un text d’una exposició al MNAT “Les dones sempre hem estat ací, encara que no se’ns hagi reconegut”.
Una proclama que ens fem nostra i que esperem que ven aviat esdevingui en fets i no només paraules o declaracions d’intencions cada 8 de març.
