Anàlisi de la setmana

Barcelona

Villarejo revela una Operació Catalunya

Les noves revelacions sobre l’Operació Catalunya del ministeri de l’Interior sumen, per igual, indignació a Catalunya i indiferència a la resta d’Espanya, on els partits i els mitjans de comunicació hi passen de puntetes. Que des d’un ministeri que ha de vetllar per la seguretat de tots s’orquestrin operacions destinades a destruir els adversaris polítics, muntades sobre rumors i insídies, i que es propaguin informacions falses als mitjans de comunicació és una deriva autoritària incompatible amb l’estat de dret. I Fernández Díaz segueix allà. I els altres partits polítics estan massa atrafegats en les trifulques postelectorals. Això no funciona.

Reobertura del CIE

Tanmateix Fernández Díaz no en té prou. Colau comunica a la delegada del govern que no autoritzarà la reobertura del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca per irregularitats en la llicència, i el ministre contesta convocant els policies perquè s’hi instal·lin ja. Política mascle, deu ser la figura. Aquí mano jo, el llenguatge del PP, que només reconeix les competències dels altres quan li convé.

CDC es refunda

Refundar: tornar a donar principi o naixença a una cosa que ha de durar. Convergència Democràtica de Catalunya es refunda. És a dir: torna a començar. I ho fa sota la presidència d’Artur Mas i amb molts dels mateixos noms de sempre. Refundació o transformisme? Les mateixes persones amb noves vestimentes? Alguns pensen que és la plataforma que Mas s’ha construït per tornar a aspirar la presidència. No ho crec, i ho creuré menys si, en tornar de vacances, Puigdemont supera la moció de confiança. Em sembla que Artur Mas és prou conscient que ell en política ja és més passat que futur. Però costa deixar que les criatures volin soles. Per això vol tutelar el procés: no se’n refia. Tanmateix, les refundacions funcionen quan algú, sense dependència de cap padrí, ofereix un projecte nou, en la forma i en els continguts. On és?

A jutjar pel que s’ha dit fins ara, el que sembla garantida és la fidelitat a un estil: l’ambigüitat. El partit que va fer bandera de la independència, sembla ara oblidar-se de la paraula. Plenitud nacional, és l’eufemisme que la substitueix. Cal recuperar els electors conservadors desconcertats, cal adaptar-se a un ritme lent. Hi ha algú amb autoritat i reputació per teixir una nova manta capaç d’abrigar un electorat d’ampli espectre? Es refunda por fugir del pujolisme, però costa d’esborrar la malenconia d’aquells temps.

El TC tomba la hisenda catalana

La afició del govern del PP a recórrer al Constitucional tot el que és mou a Catalunya ha portat a una nova sentència, aquesta per unanimitat, contra les anomenades estructures d’Estat que el parlament català pretén desenvolupar. Tot plegat té alguna cosa de debat sobre el sexe dels àngels. El govern espanyol segueix obsessionat en prohibir, com única resposta sobre la qüestió catalana; i aquí se segueix fent volar coloms amb projectes d’improbable implantació real. Algun dia, uns i altres hauran de donar entrada al principi de realitat.

Messi, als jutjats

Messi, condemnat per frau fiscal. I el Futbol Club Barcelona es posa als seus peus. El gol és l’única cosa important. No seria exigible un mínim d’exemplaritat a persones que són ídols per a tanta gent? I no seria legítim demanar a una institució que pretén ser model universal alguna cosa més que agenollar-se davant del jugador defraudador perquè no marxi? Què li passa al Barça que darrerament és més noticia als jutjats que als estadis?