Piscina entre reixes

Barcelona

Aquest és el primer estiu que els interns del Centre Penitenciari Brians II, poden banyar-se a la piscina, que ha estat tancada els últims 4 anys. Segons els experts, la piscina redueix la conflictivitat a la presó i fomenta la reinserció social. Per això han decidit tornar a posar-la en marxa.

El 2012 el govern va tancar les piscines de tots els centres penitenciaris catalans que en tenen, per estalviar recursos. En concret, dels quinze centres que hi ha a Catalunya, cinc compten amb piscina. Alguns ni tan sols van arribar a estrenar-les perquè, just l’any que es van tancar, s’estaven acabant de construir. Però aquest any han torna’t a obrir-se.

Segons el Conseller de Justícia actual, Carles Mundó, encara que les piscines no estiguessin obertes, el manteniment es pagava igual. Parlem d’una despesa d’entre 3.000 i 4.000 euros anuals per centre. El Conseller demana a la ciutadania que entengui que la piscina no és un luxe pels presos si no una eina més, com el gimnàs.

Segons els monitors de la presó, la piscina és un altre tipus d’esport que ajuda a què els interns inverteixin la seva condemna en activitats sanes i s’allunyin de pensaments negatius com les drogues. De fet, molts d’ells aprenen a nedar a la presó. S’estima que prop del 80% dels presos que fan servir la piscina, no saben nedar bé. El mes de juliol s’han apuntat 420 interns a les activitats aquàtiques i, de cara al mes que ve, s’estima que s’hi hauran apuntat prop de 600.

En Jabel, un dels monitors del Centre Brians II, reivindica que “el fet que hi hagi un gimnàs en funcionament no crida l’atenció, encara que té un cost de manteniment superior al de la piscina”. El monitor reivindica que “a la piscina no se li dona un ús lúdic”, assegura que igual que el gimnàs “es destina a activitats esportives”.

Pel que fa els propis interns, asseguren que la piscina, i l’esport en general els ajuda a portar millor les seves condemnes i a sentir-se més preparats per la reinserció a l’exterior. De fet, segons dades de la Generalitat, 7 de cada 10 interns de les presons catalanes no reincideixen mai més.

L’Eudi Leandro és un noi de 30 anys de la República Dominicana. Fa onze anys que és a la presó, i diu que això és només la meitat de la seva condemna. Es va aprimar gairebé 40 quilos corrent a les pistes de la presó. Diu que la piscina els ajuda a tenir la ment fora dels problemes.

Avui és l’últim dia de condemna de l’Ivan. És espanyol, té 36 anys i demà ja surt de la presó. Un jutge el va condemnar a tres anys i nou mesos de condemna per un robatori. Diu que l’esport el va salvar.

Tots dos coincideixen que la piscina no és un luxe. És només una altre equipament igual que el gimnàs. Però asseguren que els dóna sensació de llibertat.

L’Eudi diu que des que es dedica a l’esport, no ha rebut mai cap expedient negatiu. Encara no saben si l’any que ve continuarà funcionant la piscina però esperen que, si és així, puguin tenir ulleres i gorros aquàtics. De moment, no en tenen.