La mare de Mònica diu que mai va denunciar els maltractaments per por

Lleida

Els forenses han declarat que en els informes mèdics no consta que l'acusat patís, el dia del crim, ni cap alteració del comportament ni cap intoxicació d'alcohol o de cap substància. Sí consta en un informe posterior, a l'hospital de la presó de Can Brians, que té un abús de pastilles, en concret al ‘tranquimacin’, des de fa almenys 10 anys. Els forenses creuen, però, que aquest consum només li afecta “molt lleument”, tant lleument, han afegit, que els metges que el van atendre no van detectar cap símptoma.

En la segona jornada de judici, a l'Audiència de Lleida, també ha declarat la mare de la víctima. Ha explicat que la seva filla mai va denunciar els maltractaments que patia per por a la família d'ell i pels dos fills petits que tenien en comú i que van ser presents d'algunes de les agressions. El dia de l'assassinat, ha explicat la seva filla tenia la roba dels nens preparada en bosses com per marxar de casa. Diu que les discussions eren constants i que la família d'ell la tenia controlada.

Mònica Pérez, de 24 anys, va morir per un xoc hemorràgic pels dos trets que va rebre per l'esquena, a menys d'un metre de l'agressor, i que li van afectar el pulmó i el cor. Finalment, fiscalia, acusació particular i defensa, han pactat, com havien anunciat, rebaixar la petició de condemna de 25 a 17 anys de presó: 16 anys de presó per assassinat amb agreujant de parentesc i atenuant de drogoaddicció i un any més per la tinença il·lícita d'armes.

El judici ha acabat amb l'última paraula de l'acusat, qui ha demanat perdó de genolls a la família de la víctima i els seus fills. Es preveu que demà el jurat popular es tanqui a deliberar per emetre el veredicte de culpabilitat o no de l'acusat.