Arriben les proves d’ADN per dignificar les fosses del franquisme
Un centenar de familiars de desapareguts durant el franquisme ja tenen dia i hora per fer-se proves d'ADN. Són les primeres de les prop de 5.000 amb qui el govern contactarà convidant-les a participar en aquest programa d'identificació genètica de les restes humanes que es trobin a les fosses comunes
Mapa de les fosses comunes a Catalunya / Mar Martí (ACN (arxiu))
Barcelona
Fa uns dies el Govern català va enviar les primeres 550 cartes a familiars de desapareguts perquè, a través de l'Hospital de la Vall d'Hebron, concertessin cita per fer aquesta prova genètica que consisteix simplement en una mostra de saliva. Unes proves que començaran ja en les properes setmanes.
Carme Garcia, directora del Relacions Institucionals del Departament d'Exteriors i Transparència, explica que hi ha més de 100 persones que ja estan programades i que "el ritme l'anirà marcant el Servei Català de Salut, des de la Vall d'Hebron, però el procés ja està engegat”.
García remarca que aquest banc d'ADN dels familiars dels desapareguts pel franquisme s'anirà creuant amb les restes que es vagin trobant en les fosses comunes. Les que s'hagin obert (poc més d'una vintena des de l'any 99) o les que s'obrin a partir d'ara. És un procés lent i costós però el govern assegura que, a Catalunya, ja no té marxa enrere: "La voluntat és no parar fins que no dignifiquem totes aquestes fosses amb persones que han d'estar enterrades dignament als municipis on els trobem o allà on les famílies decideixin, quan es pugi fer la identificació genètica"
Carme Garcia admet que l'obertura de les fosses segueix sent l'assignatura pendent. S’ha fet en 21 de les prop de 400 localitzades. En aquestes fosses s'han recuperat restes, com a mínim, de 56 persones però només 6 han pogut ser identificades.
