Els udols de la Por
Contes curts, poemes, reflexions.... Són el nutrient amb el que el Pep Macaya despulla la seva ànima i mira fixament a les seves pors, que també poden acabar sent les nostres.
undefined
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Pep Macaya:'“Les paraules petites són les gruixudes, les demés són banals, no paguen la pena”
Tarragona
“Les paraules petites són les gruixudes, les demés són banals, no paguen la pena”. Pep Macaya. Ens presenta “Els Udols del Llop” un llibre amb el que tanca una trilogia. Un llibre que naixia el 2008 i en el context d’una pèrdua vital molt important. Moria la seva germana de càncer. Una germana que escrivia i que li va demanar que agafés el relleu. Tant bé ho ha fet el Pep que qui llegeix el seus textos s’emociona.
Mirant als ulls de la por
Macaya explica que el llibre es nodreix d’un bon grapat d’experiències vitals, personals de gent propera a ell, però principalment viscudes en primera persona, que en cada moment cristal·litzaven en forma de conte curt, text, poema o reflexió. Home que ha viscut a la muntanya, que passeja pels carrers de Reus o que ha escrit en la soledat de grans passadissos en nits d’hospital vetllant al seu pare, Macaya sorprèn per la seva escriptura amarada de metàfora feta amb gràcia i molt poètica.
Qui són?
En els seus relats també hi tenim fins a 7 dones... “que cadascú tregui les seves conclusions” quan li preguntem si aquestes dones són reals. La vivesa dels detalls i de la psicologia d’aquestes dones escampen una ombra de dubte en el lector dignes del pitjor dels corcons.
Marxem com hem començat, sense poder treure els ulls de la mirada del llop de la portada. Amb veure’l en tenim prou per poder escoltar uns udols que, lluny de quedar afònics, prometen quedar-se força temps entre nosaltres.
