Albert Majós: "Faig les coses per a que em brillin els ulls"

Albert Majós era un bala perduda. Bé, això és el que pensaven d’ell a casa i a l’escola. I és que al col·le, no s’aprenia la lliçó ni que l’hi fessin empassar amb un embut. Però el seu pare li insistia que hi havia dues coses que sí que era imprescindible que fes: estudiar anglès i fer esport. I el nostre espècimen li va fer cas al 50%. Dient-vos que guanyar una cursa de 100 milles a l’Himalaya, ja us imaginareu quin 50% va triar. Amb les noies, era tan aturadet que fins als 21 anys no es va menjar ni un rosco. Doncs ves per on, el bala perduda potser no estava tan perdut. De fet, ha aconseguit el que sovint no aconsegueixen ni els qui treuen tot excel·lents, ni els qui s’emporten totes les dones i encara menys els qui fan carrera militar: que li brillin els ulls amb el que fa.

Namina és un projecte musical que diuen que navega entre el xiuxiueig a cau d’orella i el crit esgarrapat. Molts la comparen amb PJ Harvey o Patti Smith, i ella no té res a envejar a aquestes grans dames del rock. A més, ella és d’aquí! De mare brasilera i de pare català. I ara ens presenta el seu segon disc que narra la seva transformació personal i artística i ho fa amb diferents elements de la natura que ha convertit en cançons. D’aquí que Ígnia, el seu nou disc, signifiqui Foc.