El centre de menors tutelats de la Misericòrdia de Girona, saturat
Els educadors socials de la llar infantil reclamen més recursos per poder atendre la contínua arribada de MENA
La Generalitat deu 12 milions d'euros al centres de menors tutelats
Imatge del Centre de la Misericòrdia de Girona / ACN
Girona
Els educadors socials del centre de menors de la Misericòrdia de Girona reclamen més personal i més formació per poder atendre la contínua arribada de menors no acompanyats, els MENA.
Aquest centre acull ara mateix més de 50 menors, tot i que la seva capacitat és de 36 places. Els treballadors denuncien que acullen aquests nens, els resolen les principals necessitats, però no hi ha cap pla viable ni estratègia per part de les administracions. A més, se'ls suma una problemàtica de personal: hi ha rotació d'educadors socials i no es poden consolidar equips. Expliquen que quan han demanat ajuda per sobreocupació, en cap cas els hi han donat recursos. Ho explica el Frederic Estrada, educador social i delegat sindical d'UGT.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Frederic Estrada: "No tenim recursos perquè ells puguin tirar endavant".
Segons Estrada, no han rebut formació per tractar amb aquests menors que venen amb angoixa després de passar per un procés migratori sense família. També expliquen que en alguns casos els joves són exigents perquè creuen que els educadors els poden ajudar amb els papers o a buscar feina. Aquest problema és més gran quan arriben aquí amb gairebé 18 anys i tenen pressa per saber què serà de les seves vides.
La Generalitat deu 12 milions d'euros als centres de menors tutelats
Una vintena d'entitats de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA) que gestionen centres de menors de la Generalitat denuncien a SER Catalunya que el Govern els deu alments 11,9 milions d'euros. Factures de l'agost, que pugen a 4,1 milions, però també del mes de juliol pel mateix valor i de mesos anteriors que ascendeixen a 3,8 milions d'euros. Des del tercer sector, però, creuen que el deute podria ser molt més elevat, atès que en tot el sistema de protecció hi treballen 52 entitats socials i que encara no han comptat el que els deuen del mes de setembre. Recordem que segons la llei de contractació pública, l'administració ha de pagar amb 30 dies de retard.
Algunes entitats estan endeutades fins al coll amb els bancs, han hagut de deixar de pagar als treballadors i moltes es neguen ara a obrir més espais pels menors immigrants que dormen a comissaries dels mossos d'esquadra. Barbara Ortunyo, directora de la FEDAIA, explica en declaracions a SER Catalunya que "hi ha entitats que no es poden permetre posar en risc la seva entitat amb l'obertura de nous centres". "No volem abaixar la qualitat del servei, hem de garantir els drets dels infants que estem atenent", avisa Ortunyo.
Aquesta situació és vista amb preocupació per part de La Confederació del Tercer Sector. Temen que veient els greus problemes de liquiditat, hi hagi que empreses privades que vulguin "fer negoci" amb la infància en risc. És el que apunta el seu president, Joan Segarra.
La falta de liquiditat només té una excepció: la ciutat de Barcelona. El Consorci de Serveis Socials (format per Generalitat i Ajuntament en un 60-40%) és l'únic que paga quan toca. Les entitats creuen que és l'Ajuntament qui ha avançat diners perquè els problemes de pagament del govern català no repercutissin al funcionament dels centres de menors.
La Generalitat es limita a dir que no sap quan podran pagar a les entitats. Ho justifiquen perquè encara arrosseguen complicacions del 155 i que el sistema de pagament no és prou àgil. Esperen que els 13 milions d'euros extrets aquest dimarts del fons de contingència hi ajudin.
Centres públics sobreocupats i educadors desbordats
Els centres públics de menors tutelats tampoc estan en una millor situació. El sindicat UGT denuncia que els educadors "no poden fer la seva feina educativa". En primer lloc perquè els centres estan sobreocupats: "hi ha més nens dels que els centres estan preparats" apunta Pedro González, portaveu del sector social. Per exemple, és el cas de la Llar Infantil Misericòrdia, a Girona, on en un centre per 36 nens hi estan vivint 50. La Generalitat no confirma ni desmenteix aquesta situació.
L'altre problema són les "agressions, amenaces, vexacions i humiliacions" a les que són exposats els educadors per part dels menors. Segons el sindicat, en alguns casos això ha requerit la presència d'ambulàncies i dels Mossos d'Esquadra als centres de menors per atendre als professionals. El sindicat també lamenta que la Generalitat segueix sense aplicar un protocol sanitari per atendre els menors migrants desemparats. Si no, no s'expliquen un brot de sarna que, segons ells, s'ha produït aquesta setmana al centre Can Rubió, d'Esparreguera i que ha obligat als professionals a iniciar tractament cutani per prevenir l'aparició de la malaltia. El departament d'Afers Socials ni confirma ni desmenteix aquestes afirmacions.
