Menors estrangeres tutelades, víctimes de l'explotació sexual
En els últims sis mesos, una seixantena d'adolescents d'entre 13 i 18 anys han immigrat soles a Catalunya. Moltes són obligades a prostituir-se i algunes s'escapen dels centres d'acollida i recauen en les xarxes que les van captar
:quality(70)/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/PXB2N3E33FNO5FUAU74SPZ53UQ.jpg)
"Hi ha nenes vietnamites que fugen dels centres per treballar a la prostitució"
04:29
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/370RD010000001421244/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Cataluña
Són minoria, no arriben a la setantena, però cada cop se'n detecten més. Nenes i adolescents que emigren soles fins a Catalunya i que, en la majoria de casos, han estat forçades a prostituir-se o han estat abusades per les màfies que les porten fins aquí. Quan els cossos de seguretat les detecten, ràpidament són traslladades a centres de menors de la Generalitat.
El problema és que no són centres tancats i les xarxes que les exploten -o les volen explotar- ho saben. Rosa Cendón, coordinadora de SICAR (especialitzada en atenció a víctimes de tràfic d'éssers humans), explica que els centres tutelats no estan prou preparats. "Estem revictimitzant-les. No tenir un sistema previst fa que les tornin a localitzar i les tornem al punt de partida", apunta.
En els casos més greus, Maria Jesus Larios, adjunta d'infància del Síndic de Greuges, proposa que l'administració signi convenis amb altres comunitats de l'Estat per poder-les traslladar: "Davant de l'especial complexitat del tema, hem de fer tots els esforços necessaris i, per exemple, coordinar-nos ràpidament amb altres comunitats autònomes".
Des del Govern català, la directora general d'atenció a la infància, Ester Cabanes, admet que s'han donat alguns casos en què les menors "no volen ser protegides", però insisteix que no són la majoria.
L'altre problema important, segons els educadors que les atenen, és que calen més hores de traduccó, sobretot per atendre psicològicament les nenes en la seva llengua materna per ajudar-les. Una situació especialment difícil en el cas de les noies vietnamites i xineses.
