Els equidistants

Alcoi

L´última moda de triomfar en política i en la vida és ser equidistant. Ni fred, ni calor. La tebiesa. La falta de compromís. Els equidistants són fàcilment identificables. Són aquells que critiquen la política, els que no prenen partit, els que diuen que tots els extrems són roïns, els que acusen la resta de crispats, els que no defenen cap causa menys l'autoconservació.

Mai se signifiquen ni defenen res, s'autoproclamen moderats són els nous cunyats. No són ni masclistes, ni feministes, ni d'esquerres ni de dretes i ara, fins i tot, no són ni feixistes, ni antifeixistes. Ni fred ni calor.

Si bombardegen Palestina xiulen, si s'ofeguen immigrants en la seua platja se'n van al xiringuito. Ells són neutrals i damunt tenen la raó. Són silenciosos, els del silenci còmplice. Trenquen el silenci per a reivindicar la seua equidistància no siga que els confonguen amb uns revolucionaris. No participaran en cap vaga, ni en cap reivindicació perquè són negociadors, negocien els seus interessos particulars.

L'equidistància viu en un bungalou de dos pisos amb jardí i piscina. Allí fan la vida refugiats, lluny de les lluites, el debat i la polèmica. L'equidistància és un creuer pel mediterrani, una vida còmoda i sense la molèstia de fer-te preguntes incòmodes. Reguen el seu jardí i no salpiquen, prenen coca-cola light i porten auriculars perquè els sorolls i la discussió no va amb ells. Són els covards contemporanis, en el meu poble, els cagons.