Vall d'Hebron prova amb èxit un fàrmac que evita les metàstasis, responsables de més del 90% de les morts per càncer

Barcelona

Malgrat els avenços en teràpies dirigides contra el càncer, avui en dia el bloqueig de la formació de metàstasis continua sent una necessitat terapèutica no resolta. Un estudi liderat pel grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i per l'empresa biotecnològica BCN Peptides ha demostrat l'eficàcia d'un nou fàrmac per disminuir la formació de metàstasis en càncer infantil i càncer de mama.

En estudis previs, el grup havia descrit que la presència de nivells elevats d'una determinada proteïna, la ITGA9, es relaciona amb un risc alt de patir metàstasis. En treball actual, els investigadors han identificat els mecanismes pels quals aquesta proteïna afavoreix que les cèl.lules canceroses abandonin el tumor primari i viatgin per l'organisme fins a colonitzar altres òrgans o teixits.

"Hem aconseguit trobar la proteïna que és el 'taló d'Aquil.les' de la metàstasi i, a partir d'aquí, hem aconseguit dissenyar un fàrmac per a inhibir aquesta proteïna. En certa manera, és com si poséssim silicona en un pany: agafem la proteïna, li afegim una petita mol.lècula que s'hi uneix, i la bloquegem. Al bloquejar-la, es dificulta la metàstasi perquè les cèl.lules tenen problemes per disseminar-se pel cos", ha explicat a SER Catalunya el doctor Josep Roma, investigador principal del grup.

Resultats molt esperançadors

De moment, el nou fàrmac s'ha provat en ratolins, en humans no encara, però les primeres intervencions permeten l'optimisme. "Fins ara hem provat la teràpia en tumors que tenen la proteïna diana, que no són tots. Ens hem centrat en dos càncer infantils molt freqüents, el neuroblastoma i el rabdomiosarcoma, així com en el càncer de mama. Entre el 50% i el 70% dels ratolins amb càncer que van rebre el fàrmac no van desenvolupar metàstasis. En el grup de control, ratolins amb les mateixes malalties però sense el fàrmac, el 100% van fer metàstasis".

Un dels avantatges d'aquesta teràpia, almenys fins ara, és que no s'observen efectes secundaris, no té la toxicitat d'altres tractaments que no només ataquen les cèl.lules canceroses, sino que també provoquen danys en les sanes.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Investigadors de la Vall d'Hebron identifiquen un "interruptor" genètic que bloqueja l'avenç d'un càncer infantil molt agressiu

Aviat es podrà provar en humans

La investigació encara es troba en fase pre-clínica. Això vol dir que el fàrmac no es pot administrar a pacients humans. "Nosaltres som els primers que voldríem que la recerca, en termes generals, fós més ràpida, però tothom ha d'entendre que el primer que hem de garantir és la seguretat", diu Roma, que destaca que aquest estudi aporta un valor afegit a d'altres similars que anem coneixent periòdicament. "Moltes vegades surten notícies sobre algun treball que ha permès entendre un determinat mecanisme biològic de les metàstasis. Nosaltres podem dir que l'hem entès, perquè hem trobat una diana terapèutica, i a més a més tenim un fàrmac, un compost, que és capaç d'inhibir aquest procés de la cèl.lula tumoral. Es veritat que estem encara en fase pre-clínica, però molt avançada, i ho veiem força aprop".

El doctor Roma confia que abans d'un parell d'anys, els primers pacients puguin beneficiar-se d'aquest fàrmac, dins el marc d'un assaig clínic. Posteriorment, caldria que les agències regulaladores dels medicaments li donessin llum verda, ja que és nou. Anant bé, aquesta teràpia podria estar disponible als hospitals en un periode que va de 5 a 10 anys.

Ampliar