Neix la que vol ser la solució al deteriorament de la salut mental del personal sanitari

Gairebé el 40% dels MIR, és a dir els futurs metges que estan fent la residència per especialitzar-se, han sentit l'impuls de deixar la formació per salut mental. Així ho revela una enquesta que hem conegut avui del sindicat de Metges de Catalunya. No han ni començat i ja volen deixar-ho.

Hi ha moltíssimes altres dades —recollides per la fundació Galatea— que demostren el malestar que afecta els professionals de la salut a Catalunya. 7 de cada 10 pateixen cansament, dolor i/o estrès; més d'un 16%: ansietat o depressió i el 20% de les absències laborals d'aquest col·lectiu estan relacionades amb problemes de salut mental.

Per tot això s'està gestant una nova disciplina acadèmica, una càtedra que per vetllar per la salut d'aquests professionals; formar metges especialitzats a ajudar metges, infermers i auxiliars. Un projecte pioner adscrit al Departament de psiquiatria i medicina legal de la Universitat Autònoma de Barcelona. En parlem amb la persona al capdavant d'aquesta càtedra, el catedràtic de psiquiatria, Antoni Bulbena. També amb Jordi Mestres, vocal de la junta de la societat catalana de medicina familiar i Xavi Massabé, infermer de l'hospital del mar i responsable de salut laboral SATSE Barcelona.

Cuidar-nos a nosaltres mateixos

L'objectiu d'aquesta càtedra és que el personal sanitari aprengui a cuidar-se a si mateix, afegint "elements d'autocura" en la formació de metges, infermers, veterinaris i psicòlegs, totes aquelles persones que es dediquen als altres.

Bulbena ha destacat que aquesta feina és possible gràcies a una estructura que ja existeix, que ara es combinarà amb la investigació i la docència perquè en pugui aprendre tothom. D'aquesta manera, es posa la prevenció per davant.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ampliar

Tant el doctor Mestres com l'infermer Massabé, han celebrat aquesta notícia. "S'ha de mostrar què està passant al dia a dia dels professionals", ha apuntat Massabé, per "veure com això pot millorar la vida de la societat", ha destacat Mestres, ja que uns cuidadors sans suposa una millor atenció.

Què està fallant?

Hi ha diversos factors que influeixen en els problemes de salut mental del personal sanitari, que també en són molts. El més comú és el conegut com a burn out, "que es cremen". El catedràtic Bulbena ha relacionat aquesta situació amb dues grans circumstàncies que hi ha al món de la sanitat, la primera és "l'esforç al límit" que fan els treballadors i treballadores, que té "un resultat molt petit". Això és deu a la sobrecàrrega de feina que pateixen aquests professionals.

Per altra banda, la priorització dels altres per sobre d'ells: "Quan un fa assistència, està tot el dia atenent els altres [...] els dones tanta prioritat que no estàs decidint coses per a tu". En aquest sentit, el doctor Mestres ha destacat que "cada vegada hi ha més professionals que no són feliços". De fet, veu que passen els anys i "cada vegada s'atenen més professionals amb més sobrecàrrega". Massabé ha coincidit en què el col·lectiu d'infermeria "comparteix aquest problema" i hi ha sumat les agressions: "Hi ha molta gent que ho va acceptant i no demana ajuda, fins que explota".

Perspectiva generacional

Els dos professionals han compartit que aquesta tendència és especialment present en els joves. Massabé ha detallat també que en l'àmbit de la infermeria sobretot es dona en noies joves que creuen que "han de dir que sí a tot i no es poden queixar de res perquè és l'inici de la seva carrera".

És per això que tots dos valoren la creació d'aquesta nova càtedra i la seva inclusió als graus en sanitat, poden ajudar que les noves generacions "tinguin eines per identificar quan no estan bé".