Dani Morell: "L'algoritme discrimina el heavy-metal català"

Barcelona

Quants grups han cantat heavy en català, l'estil musical que els Black Sabbath van inaugurar fa més de mig segle?. "La resposta pot deixar-vos bocabadats: més de 500! Al llibre no hi surten tots, perquè des que el vam publicar, fa uns 4 o 5 mesos, n’han aparegut 40 més. Alguns ja existien i cantaven en anglès o castellà, però ara han començat a fer cançons en català", diu Dani Morell al 'Tot és comèdia'. Morell, Dani Farrús i Eduard Cremades han recollit 40 anys de heavy nostrat al volum 'Història i poder del metal català' que ha publicat Llibres Enderrock.

L'aniversari

Els seguidors d'aquest gènere, que té mil i un subgèneres més, celebren aquest any el 40è aniversari del primer treball publicat de mètal en català. El grup es deia Tro, i el disc 'Gossos de carrer' va sortir el 1985. Era instrumental, però amb els títols en català. També hi havia una cançó anterior, del 1981, “Les Orgies del Saló” de Reina Negra, un grup pioner que va començar el 1978, però només la tocaven en directe. Per això, la de Tro es considera la primera publicació oficial de metal en català.

Sangtraït

Tot i els centenars de formacions heavy-metal catalanes, només una va conquerir la popularitat massiva: Sangtraït als anys 80 i 90. "Fins i tot bandes de mètal extrem d'ara els consideren els seus pares. Hi ha grups com Sendra, que van prendre el nom d'una de les cançons dels de La Jonquera. Sangtraït van coincidir amb el fenomen del rock català. Tot i anar una mica a contracorrent, van entrar dins del moviment que la Generalitat va impulsar per promocionar el rock en català. Això els va donar visibilitat", diuen els Danis. De fet, era habitual veure els peluts Sangtraït actuant en programes d'entreteniment del prime time de TV3, "i fins i tot Lluís Llach va pujar a cantar amb ells en el concert contra la sida".

Molts i fidels

Tot i que el heavy no és una música comercial mainstream, els seus fans son molts i molt fidels, i les bandes dels Països Catalans fan gires internacionals. Per exemple, Forja actuen aquest agost a països com Croàcia, Polònia, Hongria i Romania. "En un festival a Bergen (Noruega), la meva dona portava una samarreta de Helevorn, que son de Mallorca, i gent noruega i sueca els van reconèixer... “Helevorn, català!”, deien. Això demostra la projecció global del nostre mètal", diu en Dani Farrús. I afegeix que Helevorn parlen de política: "han versionat 'Un pont de mar blava' de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach. El disc tracta sobre les persones que moren intentant travessar la Mediterrània per buscar una vida millor. També tenen una cançó dedicada a Aurora Picornell, lluitadora antifranquista assassinada pel règim".

Els noms: creativitat i identitat

Justament Miquel Martí i Pol ha inspirat el nom d'un dels grups més rellevants dels últims anys, Vidres a la sang. Aquesta era l'expressió que el poeta utilitzava per anomenar l’esclerosi múltiple que patia. Els noms de les bandes mètal destaquen per la seva força i originalitat: Pesta porcina, Malaverany, Coragre, Mixomatosi, Tanatopraxi, Taüt... I el més llarg: Skudella de sang de pork podrit, actius des del 1981. També hi ha noms curts i genuïns com Siroll, de Solsona. I d'altres que connecten amb el territori i la cultura, com Talaiot.

Futur

Una de les preocupacions que es manifesta a 'Història i poder del metal català' és la falta de relleu generacional. "El mètal no surt gaire als mitjans, i això dificulta que arribi a les noves generacions. A més, els algoritmes de plataformes com Spotify, YouTube o TikTok no afavoreixen el heavy català. A Spotify, per exemple, només hi ha una llista oficial de música catalana, i és 100% música urbana. Els grups de mètal queden fora del radar. Si la premsa parlés més del mètal, els algoritmes podrien començar a recomanar-lo. Però si no surt als mitjans, la gent no ho busca, i si no ho busca, no ho troba. És el peix que es mossega la cua", diuen els autors del llibre, i conclouen: "Milers de persones escolten mètal en anglès sense saber que també es fa en català. Si aquest públic descobrís les bandes locals, podríem fer créixer l’escena".