Mario Gas: "Els grans teatres haurien de reduir els preus de l'òpera i obrir-la més al poble"

Barcelona

"Mai hauria pensat que quaranta-dos anys després continués tan viva aquesta òpera". Mario Gas va muntar 'L'elisir d'amore' per primera vegada l'any 1983 al Festival GREC de Barcelona. Quatre dècades després, la producció s'ha tornat a presentar al Gran Teatre del Liceu. Podem parlar ja d'un muntatge clàssic?: "Un clàssic és allò que té la virtut de parlar-nos ara com el primer dia. Si no, seria una peça museística. Per això tenen tanta vigència els grecs: quan parles de Les troianes és com si parlessis de la invasió de qualsevol país avui. L’elisir, amb els canvis d’època i les evolucions des del Grec fins al Liceu, sempre amb cantants nous, ha arribat fins aquí. I aquests dies he comprovat que la gent s’ho passa en gran", diu Gas.

La música

Un dels grans al·licients de l'òpera de Donizetti és una música "molt inspirada, molt maca. Molt interessant i variada, perquè té fragments romàntics fantàstics, té fragments còmics i melodies icòniques, com Una furtiva lagrima. L’acció està situada a la Itàlia de Mussolini, però no és un al·legat contra el feixisme, "encara que si parléssim del feixisme seríem molt capaços de fer tots els al·legats necessaris contra ell, perquè és una de les coses pitjors que existeixen. Vam situar l’acció poc després de la marxa sobre Roma, l’any 1923, per donar-li proximitat. Després, al Liceu, vam pujar deu anys la història, cap al 1933, en un entorn més urbà però amb tota la influència feixista. I la gent s’hi fica fantàsticament bé. Tenim tres repartiments molt bons i Leo Castaldi ha fet una reposició esplèndida".

Res de "tonto"

Mario Gas recorda que la història de L'elisir d'amore ve de la comèdia de l’art: "Hi ha l’enamorat (que fa el que sigui per atraure l'atenció de l'enamorada), la noia que tothom vol, el militar fanfarró... Aquí està tractat amb subtilesa, perquè no és una òpera bufa, però té moments d’un lirisme fantàstic. El protagonista no és el "tonto" del poble, és un noi enamorat d’una dona que és la reina de la bellesa. I després hi ha el venedor d’il·lusions, que promet curar tots els mals. Jo encara recordo quan era petit els venedors ambulants que oferien fulles d’afaitar, bolígrafs, tallapomes... I elixirs! La pomada del tigre, que encara existeix". Preguntat sobre el futur de l'òpera, Mario Gas creu que "els teatres grans haurien de reduir preus i obrir més l’òpera al poble. I hem d’estrenar històries actuals amb músics actuals. Jo penso que, a part de l’òpera històrica, hauríem d’anar cap a una de popular contemporània, no intel·lectual. És el que volien Verdi, Donizetti, Puccini... ".

Sondheim x Sondheim

A més de la reestrena del Liceu, Gas prepara el retorn de l'espectacle 'Sondheim x Sondheim' que va presentar al Festival Temporada Alta de Girona l'any 2021: "Per mi, Sondheim és un gran home de teatre i un gran músic, un renovador del gènere musical. Els seus musicals no són només “la, la, la”, sempre plantegen temàtiques interessants. Ara fem un homenatge a la nova sala La Fàbrica del barri del Farró de Barcelona, amb sis intèrprets i dos músics. Hi ha Muntsa Rius, Teresa Vallicrosa, Vicky Peña, Pep Molina, Xavi Fernández, Xavier Ribera-Vall, els músics Pep Pladellorens i Ferran Oltra i jo com a introductor. El repertori inclou peces de Sweeney Todd, Follies i A Little Night Music, amb algun afegit d’Into the Woods i Sunday in the Park with George". Sobre el gran èxit que va tenir amb el Swenney Todd estrenat l'any 1995 al Teatre Poliorama de Barcelona, el director d'escena diu: "Volem repetir-lo amb gran part de la companyia. Si trobem finançament, ho farem. Antonio Banderas vol fer-ho a Màlaga el 2027, dirigint i interpretant el protagonista. Si nosaltres ho podem fer abans, millor. És una obra mestra".