Vero Cendoya: "La discapacitat no ens hauria de ser aliena, tots acabarem sent dependents"

Barcelona

Intèrprets amb diferents capacitats l'estan "liant" fins a l'1 de febrer a la Sala Tallers del TNC en l'últim espectacle de dansa-teatre de la coreògrafa Vero Cendoya, ajudada de nou en la dramatúrgia pel director de La Calòrica, Israel Solà. La creadora, que fa anys que treballa amb persones discapacitades, parla per primera vegada d'aquesta realitat en un espectacle que han titulat, Una brillant imperfecció (o mort d'un pianista).

No em vull "curar"

Una brillant imperfecció és també el títol d'un llibre d'Eli Clare que els ha servit d'inspiració pel muntatge: "L'Eli és un activista nord-americà queer amb paràlisi cerebral que defensa la manera de ser com un vol ser. Parla molt de la cura, però reivindica que ell no s'ha de curar de res, que no està trencat: tots som simplement diferents", explica Cendoya. I el (mort d'un pianista) del nom es refereix a la música de piano que sovint apareix en els documentals sobre discapacitat. Han aconseguit reunir i "ballar" fins a trenta-dues maneres diferents d'acabar (metafòricament) amb la vida del pianista.

Tots dependents

Sovint les persones que no coneixen la realitat dels discapacitats els situen en una dimensió on "no tenen sexe, son éssers sobrenaturals... Fins i tot he arribat a llegir que són connectors entre el cel i la terra, una cosa flipant per parlar d'algú que té autisme o li falta una cama", diu la coreògrafa. Solà continua: "Abans de treballar amb ella no havia tingut relació amb persones discapacitades. M'espantava quan m'hi apropava perquè no volia equivocar-me. Un cop t'hi acostumes, tot es torna tan fàcil". I tots dos conclouen: "Ens pensem que la discapacitat ens és aliena, però tard o d'hora tots acabarem sent dependents d'algú altre per poder viure".

En Joel balla

"Quan ballo sento que m'allibero", diu Joel Balseiro, un noi amb autisme de vint-i-tres anys que balla des dels set, i que actua a l'espectacle al costat d'altres intèrprets amb síndrome de Down o paràlisi cerebral. "És una experiència molt nova que m'ha fet créixer com a persona". Joel explica que va patir bullying a l'escola, "i un dia em van venir pensaments negatius i em vaig voler tallar les venes. No vaig arribar a aquest punt, però sí a un punt més fort: llençar-me d'una alçada de tres pisos. Sort que hi havia el meu germà que em va agafar amb totes les seves forces. Gràcies a ell estic aquí".