De mininfundisme, fons d'inversió i administracions desaparegudes

València

No és un fenomen nou, el desembarcament de fons d'inversió en la Comunitat Valenciana ve des de lluny. Fons interessats en el camp valencià i els seus productes i que bàsicament estan vinculats al comerç. Compren la terra, l'agrupen, la mecanitzen i l'exploten intentant maximitzar beneficis. Això, com explica el sindicat, podria ser fins i tot positiu per a l'agricultura de la Comunitat que arrossega el llast molt arrelat d'un mininfundisme que la frena i li impedeix créixer.

Rosa Benítez, Secretària d'Acció Sindical i Dona de FICA UGT, explica que el que han fet eixos fons d'inversió és el que haurien d'haver fet les cooperatives. Però no ho van fer i tampoc sembla que ara vulguen jugar a això. El resultat és que els fons campen a plaer sense que ningú els pose fre.

I eixa forta concentració s'ha traduït, ja en diverses ocasions, en acomiadaments massius. Lamenta Delia García, que és la responsable del sector agrari i de manipulat de FICA UGT, que no obstant això la Generalitat (també el govern central) s'esborra. No ara, ve esborrant-se des de fa molt. Afirma Delia García que només es preocupa de les multinacionals si són del sector industrial, quan parla del camp es limita a ajudes i tanca els ulls davant aquest problema.

Ampliar

Més encara, també acusa l'administració de no intervindre malgrat el groller incompliment de la llei de la cadena alimentària per part de la distribució que té part de culpa que els preus en el camp estiguen pels sòls. Però no sols la distribució, també culpa a les cooperatives que haurien de ser el paraigua que garantira als empresaris agrícoles uns ingressos suficients i poder pagar salaris en condicions.

Com comptem enguany hi ha problemes per a trobar tota la mà d'obra necessària per a la campanya citrícola i la negociació del conveni del manipulat posterior continua pendent també amb amenaça que no hi haja suficients persones treballant. "La realitat ha canviat -explica Delia García- i la gent vol temps, poder conciliar i un salari digne per a viure". Hui, en el manipulat, es cobra menys de 9 euros per hora treballada.

El rebost: pilota dolça d'Alcàsser (per Santi Hernàndez)

La pilota dolça és un dolç d'ametla molt típic d'algunes poblacions de la comarca del Horta Sud. Alcàsser, Picassent i Torrent són tres poblacions que la tenen molt arrelada en la seua gastronomia, però amb algunes diferències entre elles. És curiós el fet que estes poblacions estiguen unides gastronòmicament parlant, no sent este l'únic dolç que comparteixen. La recepta que vos porte hui és la que Enriqueta Hernández prepara tots els anys junt al seu net Pepe Espuig per a les festes del Crist.

Com vos deia, entre elles existeixen algunes variacions. Totes elles se solen preparar en festes, ja siguen patronals o de culte a algun Sant. Jo hui vos presente la típica que fem a Alcàsser per a les festes del Crist. Es tracta d'una pilota dolça que es frig, amb una base d'ametla, ou, pa ratllat i sagí de porc, amb un toc de ratlladura de llima i de canyella. No obstant això, a Picassent, en les seues festes de la Verge de la Vallivana es prepara bàsicament amb els mateixos ingredients, però no es frig. Se serveix crua i també està boníssima. Finalment, a Torrent és típic en les festes de Sant Blai i curiosament s'incorpora amb l'arròs al forn per a donar-li un contrast diví al costat de la resta d'ingredients.

INGREDIENTS

1/2 kg ametla molta Marcona

1 kg de sucre

1/2 kg pa ratllat

12 ous

1 c/c de canyella en pols

2 llimes ratllades (només la part groga)

2 cullerades grans de sagí de porc

3 ous per a fregir la pilota

Oli de gira-sol

Fregir volta i volta

c/c: cullereta de café

PROCÉS

El procés per a preparar-les no és complicat, però porta el seu temps. En primer lloc prepararem tots els ingredients. Una vegada preparats, en un recipient gran (cassola d'arròs al forn, per exemple) posarem l'ametla molta, el sucre i el pa ratllat. Mesclem bé tots estos ingredients.

Fem un forat al centre, on posarem els ous. Amb molta cura els batrem. Una vegada batuts hi incorporem la llima ratllada, la canyella i el sagí de porc. Mesclem bé fins que s'integre bé esta segona tanda d'ingredients.

A continuació, comencem a mesclar a poc a poc la part líquida del centre del recipient amb la mescla sòlida (la mescla de sucre, pa i ametla) fins a aconseguir una mescla homogènia.

Deixarem reposar la mescla unes 2-3 hores tapada amb paper d'alumini. Una vegada passat este temps la introduïm al frigorífic fins a l'endemà.

Per a sofregir-les

Utilitzarem una paella amb oli de gira-sol. Agafarem del frigorífic part de la mescla. Ens interessa que conserve la temperatura. Agafarem xicotetes porcions d'uns 20-30 grams. Ens humitegem les mans amb un poc d'aigua i fem boles amb les mans, per a després aplanar-les un poc. Batem tres ous i cada porció la passem per l'ou. Fregim a foc mitjà, volta i volta fins que estiguen daurades i ja les tindrem llestes.

Les arrebossem amb un poc de sucre abans de servir-les.

De temporada: s'adapten les vinyes a les noves condicions climàtiques?

Sigue toda la última hora en el canal de Whatsapp de Radio Valencia: haz clic aquí y suscríbete para recibir toda la información y la actualidad del día en tu móvil.