La vella PAC vs la nova PAC i el model agrari mediterrani condemnat a canviar
Europa debat un nou model de finançament en un marc bèl·lic i amb l'euroescepticisme i la dreta ultramuntana disparada
València
Ha començat el joc de cara a tindre una nova PAC, una nova política agrària comú. Una PAC que se semblarà a l'actual com un ou a una castanya si no canvien les coses...
L'actual moment, amb la guerra d'Ucraïna, la pressió de Rússia a la Unió Europea, la pressió de Trump i els aranzels, les tensions mundials, l'ascens de la dreta més ultramuntana i l'euroescepticisme cada vegada més estés... tot això, en definitiva, n'ha canviat el marc.
Els diners de la Unió venen dels països socis, no cauen del cel. I hi ha dos tipus de països socis. D'una banda, aquells que per la seua situació econòmica posen més diners i aquells que, per la seua situació econòmica, reben més diners. Els primers (del nord, bàsicament) mai han vist bé la política d'ajudes i subvencions i són crítics amb països (del sud bàsicament) que, com Espanya, han tirat de fons europeus per tal de modernitzar-se.
Dins d'eixe marc està la PAC. Fins ara la PAC, una de les dos polítiques comunes que encara queden (l'altra és cohesió), se sosté amb dos pilars: el primer, el de les ajudes directes als productors mitjançant uns criteris fixats per a tots els països membres per la mateixa Unió Europea. I un segon pilar on estan les inversions, les polítiques sectorials, les ajudes... allò que podem anomenar 'política de desenvolupament rural'. I d'ahí n'ixen moltes ajudes.
Fins ara eixe era un capítol amb una quantitat fixa i determinada. Cada país soci sabia amb quants diners podia contar a priori. Però ara, si la proposta de la comissió va endavant, això canviaria.
El primer pilar es mantindria. El de les ajudes directes. Però diuen els crítics que amb una retallada important (un 22%). Però que el segon pilar s'esborraria per a convertir-se en una mena de sac únic on estan els diners i aquells programes que ara existeixen, però amb un altre nom (bàsicament agrupats) i canviarien els criteris de concessió de les ajudes. Els projectes no només han de justificar-se complint uns requisits, qüestió lògica, és que entrarien en competència amb altres projectes d'altres àmbits (com pot ser la seguretat).
I més important encara, ja no estarien regionalitzats, entrarien dins d'un sobre (l'anomenen així) que Europa entrega al país soci i aquest ja s'encarrega de repartir els diners partint de les seues prioritats polítiques.
Per això el 80% del Parlament Europeu diu no a la proposta de la comissió d'entrada. Cal dir que la comissió proposa, el consell (de ministres) autoritza la negociació i que el Parlament aprova o no. No és habitual que passe el que ha passat, més encara quan entre els contraris a la proposta de Hansen estan els eurodiputats del seu partit, el PP europeu.
La negociació comença ara... però amb eixa novetat. Els quatre grups més importants: liberals, verds, socialistes i populars (i d'eixe grup és el comissari Hansen), han firmat una carta i ja li han dit al comissari que o canvia la proposta o li diran que no. Un altre grup, també conservador, diu que no també a priori.
La setmana que ve hi ha un plenari i encara que no es votarà res si parlaran de tot açò. Esperen els grups que el comissari faça altra proposta.
La comissió es defén
Cristophe Hansen manté que els parlamentaris estan dient que no sense haver llegit la lletra menuda de la seua proposta i que damunt estan anant en contra d'ells mateixos perquè en moltes ocasions han demanat més independència dels estats membres en la presa de decisions...
Més encara, que és mentida que la seua proposta retalle i es carregue el segon pilar... Que canvien les regles de joc per simplificar-les i fer-les, diu ell, més justes. I ara, si et sembla, anem a posar-hi veu a tot aquest embolic. I més encara... que açò no ha fet més que començar. Literalment, deia als periodistes espanyols: 'Estem en el començament d'una marató'.
Hansen nega retallades: no n'hi ha menys diners, n'hi ha simplificació i compliment d'una petició dels membres: tindre més cintura, més capacitat de decisió, quan parlem de fons europeus.
Siga com siga el model mediterrani està condemnat
La cosa no ha fet més que començar, però, i és la part més important que hem escoltat en La Llavor, venen canvis segur. Canvis incompatibles amb un model agrari, el mediterrani, obligat a canviar.
De fet, tot i les diferències, hi ha una coincidència total. El model mediterrani no hi té lloc. Cal modernitzar-se pel que fa a la forma de fer com també amb cultius més resilients i cal guanyar dimensió. Per canviar eixe model agrari està, encara que siga una paradoxa, Europa i les seues ajudes. Vaja, que siga com siga, cal canviar.
Ensaladilla russa amb albergínia a la flama, mostassa i mel (per Santi Hernández)
El Rebost: ensaladilla d'albergina
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Quan comencem amb els matisos, les textures i els aromes la cosa es posa interessant. El món de l'ensaladilla russa és molt interessant i existeixen infinitat de combinacions, encara que potser sempre solem preparar la mateixa. Aquella ensaladilla russa que vam aprendre de la nostra mare o de l'àvia o d'un receptari. Ves a saber... Però el ben cert és que es tracta d'una de les nostres receptes referents al nostre país junt a la truita de creïlla, la paella o el bollit.
En aquesta ocasió he volgut donar-li un toc fumat, i per a això li he donat protagonisme a l'albergínia que l'he preparada a la flama. És aleshores quan el paladar comença a animar-se i les papil·les gustatives a fer salts d'alegria. Però em faltava algun matís, així que vaig recórrer al meu bon amic i xef Àlex Vidal, del Restaurant Origen, a Carcaixent, per a demanar-li consell i que em fera algun suggeriment. Xe, no va tardar ni un segon a dir-me que a l'albergínia li vindria bé el bonítol i una maionesa amb un toc de mostassa i mel rematant amb unes tàperes. Així, de colp, sense parpellejar. El tio és un màquina i té un potencial que és increïble. El resultat ha sigut increïble, però anem allà.
INGREDIENTS (per a 6 persones)
3 creïlles mitjanes
1 albergínia
2 carlotes
150 g de bonítol
Un grapat de tàperes
350 g de maionesa
50 g de mostassa de Dijon en gra
1 c/s de mel
Oli d'oliva verge extra
Sal
PROCÉS
Comencem bollint les creïlles netes amb pell, i d'altra banda les carlotes pelades durant uns 25-30 minuts aproximadament. Mentre s'estan coent, amb l'ajuda d'un bufador i foc a gas, cremarem l'albergínia durant uns 15 minuts fins a aconseguir que estiga totalment carbonitzada i ben blana. Passat aquest temps, emboliquem amb paper d'alumini i deixarem reposar uns 15 minuts més.
Una vegada llestes les creïlles deixem que es temperen i amb cura de no cremar-nos els llevem la pell i les ratllem o tallem a daus, segons més ens agrade. A mi personalment m'agrada ratllada, però amb la ratlladora intermèdia. Seguidament li llevem la pell a l'albergínia i la tallem molt finament. La incorporem a la creïlla, hi afegim el bonítol, la carlota ratllada i un bon grapat de tàperes.
Ara tan sols ens falta amanir-la. La proporció dependrà de les nostres preferències. Hi afegim oli d'oliva i sal, hi incorporem la maionesa, la mostassa i la mel. Removem bé perquè s'integren bé tots els ingredients i l'anem provant per a veure si està en el punt que ens agrada. Volquem en un recipient, i quan estiga temperada la deixem al frigorífic durant unes hores. I ja tindríem llesta la nostra ensalada russa d'albergínia a la flama amb mostassa i mel. Brutal.
Ací tens la recepta original: https://unarecetaunrecuerdo.com/ensaladilla-con-berenjena-a-la-llama-mostaza-y-miel/
Vi: Concursos de vi
Vi la llavor: Concursos de vi
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Sigue toda la última hora en el canal de Whatsapp de Radio Valencia: haz clic aquí y suscríbete para recibir toda la información y la actualidad del día en tu móvil.
