Un poble sense dones al mapa

Alcoy

Hi ha una dita popular que diu: “En Muro ni aca, ni burro, ni cosa que valga un duro… però si vols cosa bona de Muro, que siga la dona.” La frase, dita amb humor i amb aquell punt d’ironia tan nostre, acaba reconeixent una evidència: les dones de Muro han tingut un paper fonamental en la vida del poblePerò, si mirem el plànol de Muro amb atenció, descobrim una absència difícil d’explicar: pràcticament no hi ha cap espai públic dedicat a una dona.D’entre més de 130 carrers del poble, només dos estan dedicats a dones. I encara més cridaner: cap d’elles és de Muro. Parlem de Sor Isabel de Villena i de la Duquessa d’Almodóvar, figures respectables, però sense un vincle directe amb la nostra vila.Això no és només una curiositat estadística. És, senzillament, una incorrecció històrica i social.I Muro sí que ha tingut dones rellevants al llarg de la seua història. Un exemple és Concepción Mollá, coneguda com Sor Rafaela de San José, que va participar en l’educació de l'Infant Jaume de Borbó, fill del rei Alfons XIII, ajudant-lo a aprendre a parlar perquè era sordmut. No és una anècdota menor, sinó una mostra del nivell i la confiança que aquesta religiosa murera va arribar a tindre en un entorn tan exigent com la casa reial..Un altre cas és el de Desamparados González Nicolau, que va prendre una decisió d’una generositat extraordinària: deixar en herència la seua casa a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer perquè es convertira en la Casa Nicolau, un centre que hui continua ajudant moltes famílies del poble.O un cas més contemporani, que va ser Maria Molina, l'última campanera d'Espanya, entre molts altres casos.L'historiador i arqueòleg Pere Corredor ho reivindica des de 2021 fins a l'actualitat traslladant diverses vegades la proposta a l’Ajuntament amb un llistat documentat de dones de Muro que mereixerien donar nom a carrers o espais públics. Però, de moment, la proposta continua sense avançar.Els carrers no són només llocs per on passem cada dia. Són també un mapa de la memòria col·lectiva. Allò que decidim escriure a les plaques diu molt de com expliquem la nostra història i de qui considerem digne de ser recordat.Potser ha arribat l’hora de començar a pintar de morat la nostra memòria històrica murera.