Viernes, 22 de Enero de 2021

Otras localidades

HORA CAMP DE TARRAGONA

L’Abat Maur Esteva, el conciliador

Va ser l’artífex de la recuperació i la proclamació del monestir com a patrimoni de la humanitat amb la complicitat de Tarradellas i els presidents catalans

“El pareu Maur, és d’aquelles persones que ha deixat més petjada a la Conca de Barberà i és una de les grans personalitats de fora de la comarca” sentencia Josep Andreu, alcalde de Montblanc.

Maur Esteva i Alsina va ser Abat de Poblet des del 1970 fins l’any 1995 i Abat General de l’Ordre Cistercenc del 1995 fins el 2010. Va morir el 14 de novembre de 2014 i el Pare Lluc, Prior de Poblet, i l’alcalde de Montblanc, han volgut recordar la seva obra i contribució als micròfons de la Cadena SER.

“Va ser un dels personatges decisius a la transició, va acollir al monestir a Josep Tarradellas i va aconseguir restaurar el Monestir de Santa Maria de Poblet i que també fos declarat patrimoni de la humanitat el 1991” ha explicat l’alcalde de la vila medieval.

A nivell intern de monestir, el Prior de Poblet recalca que “ la recuperació del monestir, hauria sigut difícil sense el Pare Maur i la complicitat de Josep Tarradellas”. “L’abat de poblet va entendre molt bé tota la vida que deixava de ser la persona de Maur Esteva per ser l’ambaixador d’una institució en la que, en el seu si, hi havia enterrats els reis de la corona d’Aragó, que havia sigut un dels monestir més importants de Catalunya, que havia donat lloc a tres presidents de la Generalitat de la història i que ara tenia un paper més de reconciliació religiosa i social”. Ha explicat el Prior. Es per això que es va posar al servei de les autoritats del país i dels qui duien les regnes del país. Aquesta tasca, Josep Andreu, la titlla de subtil. “Tenia una certa manera de fer les coses sense la que no hauria estat possible que Poblet fos patrimoni de la humanitat”.

 

 

 

 

Contrariat pels Borbons.

Josep Andreu, ha volgut recordar la vegada que va acompanyar a l’Abad Maur, per anar a veure Don Juan de Borbó quan estava tractant-se d’un càncer de laringe. “Quan va pujar al cotxe, estava molt serio”, ha recordat Andreu, “I durant el viatge li vaig preguntar si havia quedat molt impressionat i em va contestar que se sentia contrariat perquè Don Joan li havia dit que havia parlat amb el seu fill, Joan Carles, i que li havia dit que l’enterrarien a l’Escorial enlloc de Poblet per por que el monestir, algun dia no fos territori espanyol i perquè la seva tomba no corrés cap perill”.

Josep Pla, el generós

D’entre les personalitats que freqüentava el pare Maur, també hi havia Josep Pla que al seu dia , tot i al seva fama de ser poc amant de pagar, Andreu ha explicat que va veure a l’escriptor empordanès com li donava un sobre amb diners pel monestir. “Un fet que es contradiu amb la fama d’avar que tenia el senyor Pla”.

El monestir, continent i contingut.

Ja ha quedat clar que Maur Esteva va recuperar el continent del monestir però també ho va fer amb el contingut. El Prior destaca que “va reunificar un monestir dividit per la marxa estranya de l’anterior Abat a un altre monestir, va procurar no viure a la zona que li pertocaria per estar més a prop dels monjos, va introduir al calefacció”. I així un seguit de mesures més que van dignificar la comunitat dels monjos.

 

La dona també pot manar

El Pare Lluch també ens ha explicat que amb l’arribada de Maur com Abat General de l’Orde Cistercenc (1995-2010) es produeix un fet insòlit fins llavors i és que les “dones van entrar a formar part de l’estructura canònica de l’ordre cistercenc”. “Les monges ja apareixen amb sant Bernat, però fins ara no havien entrat dins el capítol i al sino de l’orde, a tenir congregacions amb presidenta coma a superiora d’aquesta congregació”. Va ser un procés llarg però al 2000 ja eren l’únic orde dins de l’església que tenia integrats d’una forma equànime monjos i monges dins de l’estructura.

“El pareu Maur, és d’aquelles persones que ha deixat més petjada a la Conca de Barberà i és una de les grans personalitats de fora de la comarca” sentencia Josep Andreu, alcalde de Montblanc.

Maur Esteva i Alsina va ser Abat de Poblet des del 1970 fins l’any 1995 i Abat General de l’Ordre Cistercenc del 1995 fins el 2010. Va morir el 14 de novembre de 2014 i el Pare Lluc, Prior de Poblet, i l’alcalde de Montblanc, han volgut recordar la seva obra i contribució als micròfons de la Cadena SER.

“Va ser un dels personatges decisius a la transició, va acollir al monestir a Josep Tarradellas i va aconseguir restaurar el Monestir de Santa Maria de Poblet i que també fos declarat patrimoni de la humanitat el 1991” ha explicat l’alcalde de la vila medieval.

A nivell intern de monestir, el Prior de Poblet recalca que “ la recuperació del monestir, hauria sigut difícil sense el Pare Maur i la complicitat de Josep Tarradellas”. “L’abat de poblet va entendre molt bé tota la vida que deixava de ser la persona de Maur Esteva per ser l’ambaixador d’una institució en la que, en el seu si, hi havia enterrats els reis de la corona d’Aragó, que havia sigut un dels monestir més importants de Catalunya, que havia donat lloc a tres presidents de la Generalitat de la història i que ara tenia un paper més de reconciliació religiosa i social”. Ha explicat el Prior. Es per això que es va posar al servei de les autoritats del país i dels qui duien les regnes del país. Aquesta tasca, Josep Andreu, la titlla de subtil. “Tenia una certa manera de fer les coses sense la que no hauria estat possible que Poblet fos patrimoni de la humanitat”.

 

 

 

 

Contrariat pels Borbons.

Josep Andreu, ha volgut recordar la vegada que va acompanyar a l’Abad Maur, per anar a veure Don Juan de Borbó quan estava tractant-se d’un càncer de laringe. “Quan va pujar al cotxe, estava molt serio”, ha recordat Andreu, “I durant el viatge li vaig preguntar si havia quedat molt impressionat i em va contestar que se sentia contrariat perquè Don Joan li havia dit que havia parlat amb el seu fill, Joan Carles, i que li havia dit que l’enterrarien a l’Escorial enlloc de Poblet per por que el monestir, algun dia no fos territori espanyol i perquè la seva tomba no corrés cap perill”.

Josep Pla, el generós

D’entre les personalitats que freqüentava el pare Maur, també hi havia Josep Pla que al seu dia , tot i al seva fama de ser poc amant de pagar, Andreu ha explicat que va veure a l’escriptor empordanès com li donava un sobre amb diners pel monestir. “Un fet que es contradiu amb la fama d’avar que tenia el senyor Pla”.

El monestir, continent i contingut.

Ja ha quedat clar que Maur Esteva va recuperar el continent del monestir però també ho va fer amb el contingut. El Prior destaca que “va reunificar un monestir dividit per la marxa estranya de l’anterior Abat a un altre monestir, va procurar no viure a la zona que li pertocaria per estar més a prop dels monjos, va introduir al calefacció”. I així un seguit de mesures més que van dignificar la comunitat dels monjos.

 

La dona també pot manar

El Pare Lluch també ens ha explicat que amb l’arribada de Maur com Abat General de l’Orde Cistercenc (1995-2010) es produeix un fet insòlit fins llavors i és que les “dones van entrar a formar part de l’estructura canònica de l’ordre cistercenc”. “Les monges ja apareixen amb sant Bernat, però fins ara no havien entrat dins el capítol i al sino de l’orde, a tenir congregacions amb presidenta coma a superiora d’aquesta congregació”. Va ser un procés llarg però al 2000 ja eren l’únic orde dins de l’església que tenia integrats d’una forma equànime monjos i monges dins de l’estructura.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

A continuación

    Último boletín

    Emisoras

    Elige una emisora

    Cadena SER

    Compartir

    Tu contenido empezará después de la publicidad

    Cadena SER

    ¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?