Reus s’acomiada de Jaume Amenós

Reus

L’església de la Prioral, aquest matí de dissabte, s’ha quedat, poc a poc, cada cop més petita davant la multitud de persones que ha acabat fent cap a la seva última cita amb Jaume Amenós. Una representació nodrida de gent del teatre, de la cultura, l’economia, entitats, exalcaldes del municipi i, tota mena de gent a la que Amenós els va obrir les portes del Bravium Teatre, han volgut dir adéu a “una persona difícilment substituïble” com ha reconegut el periodista , radiofonista i amic íntim del difunt, Josep Baiges. “Reus és queda amb un gran buit de tu i de tot el què has estat capaç de fer” ha proclamat Baiges. Durant el torn de discursos al final de l’ofici, s’ha remarcat per activa i per passiva l’estima que Amenós sentia per Reus i se li ha agraït el llegat que ara toca mantenir ben viu tant si es tracta del Bravium, com del Mercat al Mercadal, Sant Pericu i, també, una vegada més, s’ha tillat de fita irrepetible la gesta d’Amenós d’omplir el Teatre Fortuny de gent vestida d’època. “Una fita difícilment repetible” ha reconegut Baiges.

El regidor de cultura Joaquim Sorio, ha volgut recordar la coneixença i l’amistat que els unia des de la infància i ha dit del difunt “que és d’aquelles amistats i persones que es valoren més quan ja no les tens al teu costat”. L’alcalde de Reus, recordant al general Prim, a Fortuny o citant Bartrina ha vingut a emmarcar, entre línies, a Jaume Amenós com a un dels grans de la ciutat.

També hi ha hagut moments per a la música com ara l’actuació dins de l’església de Xavi Picarols acompanyat a la percussió de Jordi Salvadó que han tancat la cerimònia amb la cançó Que tinguem sort de Lluís Llach.

El moment més emotiu, però s’ha viscut a la sortida de l’església quan el sol de dos quarts de dotze del migdia ha il·luminat el fèretre d’Amenós que descansava sobre les espatlles dels seus amics i companys més propers del Bravium. Un llarg aplaudiment, no tant llarg com es va viure el divendres al vespre durant 15 minuts de rellotge, ha servit per expressar una vegada més l’estima dels presents envers aquest reusenc que tothom coincideix a titllar d’irrepetible.