Montse Farrés, “he après a aprendre”

Reus

“No he canviat, he après a aprendre i això és créixer”. Montse Farrés, poetessa reusenca que aquest divendres presenta el seu segon poemari amb només 9 mesos de distància del primer. “Un dia em vaig adonar compte que no estava bé amb mi mateixa i que havia de treure el que tenia dins”. La poesia ha sigut el catalitzador i a l’hora l’element i senyal més clar d’una transformació personal d’aquesta reusenca que explica que “sempre he sigut feliç, el que passa que tenia unes inquietuds però per motius personals, sobretot familiars, sempre he estat en molts enredos i no podia fins que va arribar el dia que vaig dir: “ara és el meu moment” i ho vaig provar".  

De la provatura de Farrés han florit 800 poemes en 4 anys i un reconeixement tant de crítica, lectors, premis i editors. “Li dol que la gent més propera no acabi d’entendre aquest canvi, “Te sents una mica sola perquè no entens que no ho entenguin”. “Com que la gent t’ha vist sempre d’una manera, llavors costa molt que et vegin d’una altra manera” . Són algunes de les frases que han esquitxat el pas de Farrés per la nostra antena i que el següent poema, l’ombra de mi, pot exemplificar aquest procés de canvi:

Ja cansada de mi,

Ha mort, perquè ha volgut,

Avorrida d’aquest món

Petit, limitat,

Amb ales esteses, sense volar.

Tipa, sadolla de paisatges inèdits.

I, per més intents que he fet,

No n’he sortit.

Volia Morir i ho va fer.

Gairebé ja fa quatre anys

Que s’allunyà del meu rellotge vital.

Ningú d’aprop ho ha notat.

I si ho ha fet, no n’ha fet cas.

Jo m’he vestit d’ella,

Camino, parlo i somric com ella,

No he canviat la veu

i, d’aparença, visc com sempre.

No em penedeixo pas gens

d’haver-me bescanviat amb ella.

La Biblioteca Central Xavier Amorós serà l’escenari d’aquesta presentació on el regidor de Cultura, Joquim Sorio hi farà cap en qualitat d’amic, com també el poeta que dona nom a la biblioteca, el mateix Xavier Amorós. “El senyor Amorós m’ha animat molt i m’ha ajudat molt a l’hora d’escriure poesia“. “Me va dur per un camí a l’hora de llegir determinats poetes i també m’ha fotut molta canya” explica la Montse amb la naturalitat que traspuen els seus poemes. 

I una última refelxió per acabar: “Fer el que t’agrada és llibertat, però que t’agradi el que fas és una immensa felicitat”.