550 anys d'història

Tarragona

“El 15 de desembre de 1464 es va fundar un nou hospital sota el nom de Santa Tecla. Ho van fer perquè un centre que pertanyia a l’església i, una altre, propietat de la ciutat havien esdevingut institucions inútils i no aportaven el que calia per atenció de la població”. Manel Fuentes director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

L’any 1580 va ser quan es va fer l’edifici actual de l’Hospital de Santa Tecla, l’originari el trobem a la seu de l’actual consell comarcal del Tarragonès, “l’edifici es trobava al costat del cementiri i al costat de la catedral perquè el cementiri era un lloc sagrat i on es podia acollir la gent i preservar-se de les violències que encara eren importants a l’edat mitjana”.

A l’alta edat mitjana i edat moderna és diferent d’ara. “Ara la gent hi va per ser tractada mèdicament i quirúrgicament i darrerament també hi ha preocupació per aspectes socials de les persona ja que hi trobem gent de recursos humans”. Aquest últim aspecte, és la que entronca més bé amb el sentit original de l’Hospital ja que s’atenia a malalts i sobretot als pobres. Era una institució de benestar social i mèdica. “Llavors s’atenia als malalts o als rodamóns on no tenien on anar” però també es donaven casos de nounats que se’ls deixava a la porta de l’edifici o d’un convent. Eren els anomenats nens expòsits, perquè se’ls deixava, se’ls exposava. “Si es trobava els progenitors se’ls feia pagar la minuta del que havia costat el manteniment sinó se’ls duia fins a Barcelona”. Dones amb problemes, sigui per pobresa, explotació sexual, embarassos no desitjats també hi feien cap.

Amb el pas dels anys, i segons les circumstàncies, Santa Tecla ha sobreviscut en bona part pel patronat que la va fundar ab initio on hi havia dos canonges, l’església, i els cònsols, l’ajuntament. Una fórmula que li ha permès sobreviure als embats de Felip V o la desamortització de Mendizábal.

Al Segle XX “es produeix un cert atzucac, a les ciutats o no hi ha aquests hospitals, les diputacions creen hospitals provincials i en el cas de Tarragona no es fa perquè el de Santa Tecla es considera que ja fa aquesta funció”. Quan arriba la seguretat social i Joan XXIIIi la “cartilla del seguro”, la gent continua anant de beneficència a l’hospital i també es redescobreix l’hospital entès com una assistència integral a la persona a través d’una estructura que s’estén pel territori.

Una institució sanitària al territori, la història de la qual, és molt probable que es vegi publicada.