Dos informes alerten del risc de construir a la pedrera de s'Antiga de Begur

Begur

La pedrera de s’Antiga de Begur va funcionar il·legalment des dels anys 70 i fins al 2002. Mai es va restaurar i els terrenys es van acabar reclassificant com a urbanitzables. S’hi poden construir 24 habitatges. És un projecte que ha pogut esquivar les restriccions del pla urbanístic de la Costa Brava perquè l’ajuntament va donar permís l’any passat per construir els cinc primers habitatges. El Departament de Territori, però, durant la redacció del pla de protecció del litoral, va rebre almenys dos informes tècnics de la Generalitat que alertaven del perill d’edificar en aquesta zona, tant pel que fa a la caiguda de roques com a la inundabilitat.

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) en un informe del 26 de setembre de 2019 alerta del risc “mitjà o alt” de caigudes de roques en aquest sector. La causa es troba en l’antic ús com a pedrera: “Existència d’antigues explotacions sense restaurar amb desmunts d’elevada verticalitat en materials que poden estar fracturats per explosius facilitant la individualització i caiguda de blocs”. Els promotors havien promès mesos enrere que -amb malles i murs de contenció- s’evitaria el problema, però l’organisme geològic creu que poden caldre mesures tan costoses tècnicament com econòmica que poden fer el projecte inviable. De fet, desaconsella construir-hi si no es prenen aquestes consideracions.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per la seva banda, també alerta de problemes d’inundabilitat en un informe del 30 de maig perquè a prop hi passa el rec d’en Gara. A aquests riscos, s’hi suma la vulnerabilitat a un “megaincendi”, com alertava un estudi extern encarregat per la Generalitat.

En mans del jutjat

El jutjat contenciós -arran de la impugnació d’Ecologistes en Acció- està estudiant la legalitat de la llicència que va donar l’ajuntament fa un any i mig per construir els cinc primers habitatges. Els 19 restants van quedar suspesos per la moratòria urbanística de la Generalitat, però com que no han estat inclosos en el pla de protecció de la Costa Brava, els promotors tenen via lliure per demanar el permís per construir-los.

SOS Costa Brava ja ha avisat que presentarà al·legacions per demanar a la Generalitat que freni aquests habitatges. Consideren que es vol urbanitzar en pendents superiors del 20% i que els terrenys formaven part de l’espai d'interès natural de les Muntanyes de Begur. “Hi ha arguments de gran impacte ambiental i paisatgístic que feien que no s’havia d’autoritzar l’edificació en aquest àmbit”, ha assegurat l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot.

Sectors de risc

La inundabilitat és un dels vectors que la Generalitat va tenir en compte a l'hora d'impedir la construcció de 15.000 habitatges, la majoria dels quals van ser justament a Roses pel perill d’un augment sobtat del cabal. Tanmateix, l’ACA també alerta de tres sectors de Llançà i d’altres a Lloret, Blanes, Mont-ras i el Port de la Selva. I l’ICGC, com a risc geològic “mitjà o alt”, també hi inclou Santa Maria de Llorell de Tossa, Cala Banys de Lloret, i altres sectors de Roses i Sant Feliu de Guíxols. En tots aquests casos caldrà un informe específic de cada zona.

Replantejar el model

El pla urbanístic de la Costa Brava aposta per reduir en un 35% els habitatges que es podien arribar a construir a Begur. En retalla 686, la majoria a la cala d'Aiguafreda, on no s'hi podrà edificar més. El document és clar: “El POUM manté el caràcter expansiu propi dels planejaments dels anys 80, sense replantejar en profunditat el model del municipi”. El pla director conclou que Begur creix urbanísticament pensant amb els turistes, ja que no té demanda d’habitatges per part dels propis habitants i que hi sobren cases buides.