El nivell de verdor com a indicador de la salut del planeta
Un equip internacional en col·laboració amb la Universitat de València conclou que l'estat de salut del planeta no és bo
València
Gustau Camps-Valls, professor de la Universitat de València, ha participat en l'estudi amb la Universitat de Leipzig i el Centre Alemany per la Investigació Integrativa de la Biodiversitat (iDiv). I en La Llavor ha explicat que el canvi climàtic, unit als projectes de reforestació massius i d'agricultura intensiva a Àsia així com l'abandó d'àmplies zones rurals de Rússia, està desplaçant el centre verd del planeta cap al nord i cap a l'est.
El 'centre verd' és el centre de la massa vegetal del planeta. Massa, que explica Camps-Valls està creixent per l'augment de CO₂ en l'atmosfera. Això podria interpretar-se en positiu, però no és així. Més vegetació també requereix més aigua i més recursos en el sòl. I la realitat climàtica no ajuda.
En paral·lel a eixa 'ona verda', l'equip d'investigadors també analitza l''ona roja' (les anomalies tèrmiques que confirmen el calfament global) i l''ona blava' (l'estat de salut de mars i oceans). Tots eixos indicadors permeten obtindre el pols de tot el sistema terrestre i descendir també al detall de zones com la Comunitat Valenciana.
A joc amb eixa evolució global, el que està passant en la Comunitat Valenciana. La zona verda es desplaça cap al nord augmentant l'estrés de la vegetació i això també es reflecteix en els cultius: canvi dels períodes de floració, arribada de cultius abans impossibles...
Quant a possibles solucions, Camps-Valls reconeix que s'estan prenent mesures a velocitat desigual segons els països. Descarta que en el curt o mitjà termini puga resoldre's res i en el nostre cas afirma que el que ha de fer-se és millorar dins dels possibles la gestió d'aigües i boscos.
El Rebost: ametletes de bicarbonat
El Rebost: ametletes de bicarbonat
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
La Setmana Santa és una època en la qual els forns tradicionals s'omplin de vida i de dolços que formen part de la nostra identitat. La riquesa gastronòmica que tenim és immensa, però també fràgil: mantindre-la viva implica esforç, ofici i continuïtat generacional.
Els forns de tota la vida s'enfronten hui a molts desafiaments —des del cost de la matèria primera fins a la falta de relleu generacional— i per això preservar estes receptes és, en certa manera, una forma de resistència.
Hui compartisc un dolç típic d'Alcàsser: les "armeletes" de carbonat. Una elaboració senzilla, humil i profundament lligada a la tradició local. Una xicoteta aportació perquè no es perden amb el temps.
⏱ 1 h ●○○
Ingredients (unes 20 unitats)
325 g de farina
¼ (250 g aprox.) de sucre
3 ous L
1 ou (per a pintar)
1 culleradeta de bicarbonat
Ratlladura de llima
Oblees o paper sulfuritzat
Elaboració
1. Formació de la massa
Sobre la placa de cocció, forma un volcà amb la farina. Al centre afig: el sucre, la ratlladura de llima, el bicarbonat i els ous.
Integra a poc a poc els ingredients des del centre cap a fora. Fes-ho amb suavitat, sense pastar en excés, ja que la massa és enganxosa.
Afig farina a poc a poc mentres treballes la massa sobre una superfície enfarinada fins a aconseguir una textura: blana, lleugerament enganxosa, manejable.
Estén-la amb un gruix aproximat d'1 cm.
2. Forma
Amb un motle o un got (d'uns 6 cm de diàmetre), talla porcions de massa.
Col·loca-les sobre oblees o paper sulfuritzat mantenint una certa separació entre elles.
3. Acabat i enfornat
Pinta les peces amb ou batut per a donar-les lluentor.
Enforna en forn precalfat a 200 °C durant uns 10 minuts, fins que estiguen lleugerament daurades.
Ací tens la recepta original: https://unarecetaunrecuerdo.com/armeletes-de-carbonato/
De temporada: brull
Vi: Quatre copes bàsiques per a gaudir del vi
Vi: Quatre models de copa per a gaudir del vi
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Sigue toda la última hora en el canal de Whatsapp de Radio Valencia: haz clic aquí y suscríbete para recibir toda la información y la actualidad del día en tu móvil.
