Eleccions 28-M: més que una alcaldia en joc

Barcelona

Les eleccions d'aquest diumenge definiran com seran els ajuntaments de tota Catalunya durant els propers 4 anys. Aquesta nit es coneixeran les majories que hi haurà a cada consistori, però en alguns casos no serà fins el proper 17 de juny quan se sabrà qui serà l'alcalde del municipi, perquè els possibles pactes entre els partits poden fer que el candidat amb més vots no acabi sent proclamat com a batlle.

En algunes ciutats, les negociacions que es puguin produir al llarg de les properes setmanes estaran influïdes per la situació política general i per les dinàmiques internes de cada partit. En definitiva, els resultats d'aquest vespre condicionaran també el transcurs de la política catalana i espanyola en els propers mesos.

Barcelona: el contrapès a la Generalitat

La batalla per l'alcaldia de Barcelona s'ha endut bona part dels focus mediàtics per la igualtat que pronostiquen totes les enquestes entre els principals aspirants, i perquè alhora determinarà el futur de totes les formacions polítiques. La continuïtat d'Ada Colau a l'alcaldia és essencial per als comuns, que volen mantenir el seu principal bastió de poder i d'influència política a Catalunya, mentre que pel PSC recuperar l'alcaldia després de 12 anys suposaria un pas definitiu per reivindicar-se com a alternativa al govern d'Esquerra Republicana al capdavant de la Generalitat.

En canvi, Junts per Catalunya és una de les formacions en les que el resultat de Barcelona pot tenir més repercussió a nivell intern. Que Xavier Trias tornés a l'alcaldia suposaria la recuperació d'un espai de poder institucional per al partit després de la seva sortida del govern català, i també podria influir en el rumb estratègic que pugui adoptar la seva direcció, que es debat entre la retòrica mantinguda els darrers anys i un gir més pragmàtic que Trias intenta representar.

De la seva banda, Esquerra Republicana busca repetir la victòria de fa 4 anys i aquesta vegada poder formar govern amb Ernest Maragall per tal que a l'altre costat de la plaça Sant Jaume no es configuri un contrapès al Govern de la Generalitat que pugui pressionar amb més força al president Pere Aragonès.

Urnes després del divorci independentista

Aquest 28 de maig els partits independentistes mesuraran forces per primera vegada des que es va certificar el seu trencament intern. Junts per Catalunya va sortir del govern de la Generalitat el passat mes d'octubre i des d'aleshores s'han confrontat amb més claredat que mai els dos projectes. Els resultats globals en el conjunt de tota Catalunya serviran també de balança tant a ERC, com a Junts i a la CUP per calibrar els suports a les seves respectives estratègies i l'estat de salut del moviment: els partit han batallat durant aquesta campanya per mobilitzar el seu votant davant del risc que opti per l'abstenció.

Girona, Tarragona i Lleida

Una de les principals incògnites d'esquestes eleccions municipals es troba a Girona. Carles Puigdemont va aconseguir fa 12 anys l'alcaldia per Convergència i Unió i des d'aleshores aquest espai polític l'ha pogut mantenir. L'actual alcaldessa, Marta Madrenas, no repeteix en aquests comicis i és l'exconsellera Gemma Geis, qui té la missió d'aconseguir que Junts revalidi l'alcaldia per quarta vegada consecutiva.

Però la batalla gironina està més oberta que mai: els dos rivals amb més opcions d'arrabassar-li l'alcaldia són Guanyem -amb Lluc Salellas al capdavant- i el PSC, amb Sílvia Paneque. Tots dos han estat els últims 4 anys a l'oposició i fins ara han deixat sempre la porta oberta a pactar entre ells, en funció dels resultats.

Tant a Tarragona com a Lleida, Esquerra opta a revalidar l'alcaldia després d'un primer mandat, però el PSC aspira a recuperar-les. A Tarragona, Pau Ricomà ha governat en minoria i amb diferents socis al llarg dels quatre anys, i el seu contrincant socialista serà Rubén Viñuales, un fitxatge provinent de Ciutadans que el PSC confia que arrossegui un vot d'aquest espai que li permeti obtenir la victòria.

A Lleida, en canvi, 81 vots van separar ERC i PSC en les passades municipals. El republicà Miquel Pueyo vol revalidar la victòria de fa quatre anys que va servir per trencar l'hegemonia socialista de prop de quatre dècades