Arròs de València: Un cultiu en perill d'extinció?

València

La collita d'enguany a València pot considerar-se normal: 110 milions de quilos. La qualitat és bona en general, encara que la festa va per barris per les plagues (pyricularia i cucat que en alguns camps ha desfet una quarta part de la producció) i el preu està en valors semblants als de l'any passat a l'espera que puge a partir de gener, sempre que la competència no ho impedisca. José Pasqual Fortea, responsable de la sectorial de l'arròs d'AVA, encreua els dits per a poder continuar fent arròs de cara a la pròxima campanya.

Explica que la pressió europea sobre els fitosanitaris és un llast cada vegada més pesat. La nòmina de productes s'ha reduït molt. Els que queden no són tan efectius com els prohibits (que sí que usa la competència de països tercers) i a més generen resistència en les plantes, amb la qual cosa la seua efectivitat es veu seriosament minvada. Ara, l'única alternativa de futur passa per generar varietats més resistents a les plagues.

Perquè, si bé alguns productors han apostat enguany per arròs de gra llarg, més resistent, veuran minvat el seu compte de resultats perquè el seu preu és menor. I el que és pitjor, en perill estan varietats tan tradicionals emblemàtiques com l'arròs bomba. La pyricularia s'acarnissa amb aquest arròs. Els productors no s'arrisquen a perdre diners i cada vegada se'n planta menys. Si no torna el triciclazol, proscrit per Brussel·les, el "bomba" desapareixerà del camp valencià.

Fortea fa una reflexió amb aquest problema: també va vindre d'Europa la limitació de les cremes. Enguany s'ha tornat al principi. Arrere queden els projectes de conversió de la palla de l'arròs en una altra cosa. És car i poc efectiu. S'ha optat per una crema controlada per a evitar problemes amb el fum. Al final, s'ha tornat al tradicional.

El Rebost: 'frita' de polp

Una de les coses que més m'agrada és rebre receptes típiques de diferents zones. Especialment, aquelles receptes mediterrànies, on les verdures, les hortalisses i el peix hi estan molt presents. Esta és una recepta típica eivissenca que em va comentar la meua companya Rebeca, i li vaig demanar per favor que me l'aconseguira. Així que la seua tia Tina, d'Eivissa, amb l'herència gastronòmica de l'àvia Paquita, em va enviar un àudio molt entranyable amb la recepta de la 'frita' de polp. Com ja sabeu, respectant al màxim les receptes, m'agrada adaptar-les a la meua cuina, per la qual cosa, seguint la base de la seua recepta, l'he preparada amb alguns xicotets retocs.

INGREDIENTS

1 polp

2 cebes

1 pimentó verd

1 pimentó roig

4 cabeces d'all

1 fulla de llorer

Oli d'oliva

1 got del caldo del polp

2 creïlles

Sal

1 culleradeta de pebre roig dolç

PROCÉS

En primer lloc courem el polp, prèviament net i congelat. Deixem que es descongele i quan l'aigua estiga bollint l'escaldem tres vegades i el deixem bollint al voltant d'uns trenta minuts per quilo de polp. El meu polp pesava 1,5 kg, pero això el vaig tindre bollint durant 45-50 minuts.

Mentre es va coent, tallem a la juliana dos o tres cebes i les calfem en una paella gran amb una fulla de llorer i un parell d'alls i un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Deixem que es vaja calfant, i quan estiga llesta li afegim el pimentó trossejat. Quan estiga tendre, li afegim el polp trossejat, una culleradeta de pebre roig dolç, removem i l'hi afegim un got del caldo del polp cuit.

Rectifiquem de sal i deixarem que es vaja reduint. Mentrestant, a una altra paella afegim un bon raig d'oli d'olica i fregim les creïlles en forma de pals amb un parell d'alls. Rectifiquem de sal i quan estiguen llestes les incorporem al guisat del polp.

El resultat és increïble. Una recepta molt mediterrània que no vos deixarà indiferents.

De temporada: resveratrol

Carta de vins als restaurants

Sigue toda la última hora en el canal de Whatsapp de Radio Valencia: haz clic aquí y suscríbete para recibir toda la información y la actualidad del día en tu móvil.